Berta Sillero Ocaña

Paraules que em definirien serien impuls, moviment, inquietud... Un estil que no creu en regles, les crea. Més igual tot allò que està en tendència, prefereixo l’autenticitat de les coses. Un toc més poètic i crític que li convé al disseny tan fred i racional. Hi ha un cantó obscur també. Sense religió i sense ganes de creure res d’allò del que ens diuen. Aquesta banda crítica i escèptica a tot allò que ja ens donen mastegat i passat pel turmix.
Em commou allò urbà, tot allò que no té control, com la ciutat grafitada de Berlín. El desordre crea el meu ordre, entès com a caos. Un lloc ple de coses diferents, una taula plena de coses com deia Einstein, que demostra una ment plena també. Pensaments de tot tipus. Allò manual, la imperfecció. La sensibilitat. L’originalitat. El respecte. L’art. Tot això són els conceptes que m’agraden i m’inquieten més a la vegada.