En Tránsito
por Sergi Cànovas Blanch @esfera_grafica
- 91
- 0
- 0
“El temps com un fantasma
S’allunya dels records
La poesia es boira
Tan fosca com la llum que mai s’encén
Cendres d’un ahir difuminat
Sense rialles ni promeses
Sense les ales de les paraules mai dites
El temps no passa a poc a poc
Es vent infidel que s’ens empassa en remolins
Endinsant-nos cap al misteri
A cops de vela tensa
Entre les onades del no res
Com un crit sona en silenci dins els boscos amagats
Les ombres adormides que mai deixen veure la claror
Entre el badall infinit que s’endinsa dins nosaltres
A la recerca d’un altre matí solitari
La secuencia constant de les coses
S’escapa del nostra present
Perque els dies no son nostres
Y les nits son el no res
Bassiots estancats d’existència
On podem deixar de ser
Per passetjar una estona cap al que ens espera.
El somni és el destí
oceà infinit de temps neutra
On ens oblidarem de ser nosaltres
Per fluïr en la corrent inacabable de tot el que ha deixat de ser.
Més presents que abans
Sense la cadencia d’un temps perpetu
Eternament dissolts dins el que sempre hem sigut.”
______ S e r g i C à n o v a s
0 comentarios
Entra o únete Gratis para comentar